dimecres, 27 de novembre de 2013

Taller: la Síndrome de Down

Avui hem fet una classe diferent, una classe molt interessant i profitosa. Han vingut l'Eva i l'Anna, de l'Associació Down Lleida, i hem parlat sobre què és la Síndrome de Down i les capacitats. Aquest és el logo de l'associació:


Les persones amb Síndrome de Down en el fons no són tan diferents a nosaltres. Uns i altres ens llevem, esmorzem, preparem la motxilla, fem deures, activitats extraescolars, ens dutxem... La diferència és la manera com ho fem, el ritme, són més lents.


Què no és la Síndrome de Down: 
· no és una malaltia: tot i que les persones amb síndrome de Down també agafen malalties, evidentment!
· persones agressives. Com nosaltres, hi ha qui té un caràcter més fort que els altres.
· persones grasses. Com nosaltres, són grasses les persones que no fan activitat física.

Què és:
· és una discapacitat intel·lectual. 
· és un accident genètic, que es produeix en el moment de la fecundació, per tant neixen amb la síndrome.
· tenen alguns trets comuns: ulls axinats, llengua més gran, estatura inferior... Però tots són diferents, no n'hi ha dos de calcats! N'hi ha de simpàtics i esquerps, n'hi ha de ràpids i de lents... 

Per tant, com que és una discapacitat intel·lectual, els costa llegir, escriure, estudiar, pensar, memoritzar... Però altres coses les poden fer, i bé! Per exemple, poden jugar, estimar, viure, fer esport, pintar, prendre el sol, escoltar música, ballar, teatre (com l'Eduard de Polseres Vermelles), sentir... 

Les persones amb Síndrome de Down aprenen molt per imitació. Per això és súper important que estiguin amb persones sense discapacitat intel·lectual: a l'escola, a la feina, als esports... Hem après que això vol dir ser inclusiu (tothom hi cap). El contrari és exclusiu (fer fora). Per tant, hem d'intentar fer entorns inclusius: la nostra colla d'amics, la nostra família, el col·le, la societat... 

Tots tenim capacitats per fer coses i dificultats per fer-ne d'altres. Uns fan rítmica, altres música, altres futbol... i ningú sap fer-ho tot! El més important és donar oportunitats perquè cadascú pugui donar el millor de si mateix i respectar cadascú com és. Tots necessitem el suport necessari per realitzar-nos i ser feliços.

Quan no coneixem una cosa actuem amb por, amb recels. Això passa també amb la Síndrome de Down. Ara que sabem què és i qui són aquestes persones, no s'hi val a discriminar! Ah, i hem d'evitar paraules despectives, que es deien abans quan les persones amb Síndrome de Down no estaven integrades, i que fan mal: mongols, subnormals...

Hem vist un vídeo molt xulo amb nois i noies amb síndrome de Down, que ens ha deixat aquestes dues conclusions:
· L'ull amb por mai no arribarà a conèixer perquè és incapaç de comprendre.
· L'ull sense por comprèn perquè sap veure des de l'ull de l'altre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.