divendres, 28 de novembre del 2014

TALLER SOBRE LES DIFERÈNCIES

El dimarts 18 de novembre van vindre a les classes de 5è dues noies de l’associació DOWN Lleida. Ens van fer una xerrada sobre els nens i nenes que tenen síndrome de Down. Primer vàrem dir tot el que sabíem sobre aquesta discapacitat intel•lectual, després vam veure un vídeo de persones amb síndrome de Down i finalment vam resoldre els dubtes i el que vam dir si era cert o mentida.

ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ!!

dimarts, 25 de novembre del 2014

ELS INFANTS... PARTICIPEM!

CONSELL DELS INFANTS: Avui el Llorenç, el Martí, el Joan i l’Aina acompanyats per la Mercè hem anat a la paeria a presentar-nos al plenari dels infants de Lleida, aquest estava format per 10 escoles de Lleida com per exemple: la Sagrada Familia, Paisos Catalans, Parc De L’aigua, Frederic godàs, l’Episcopal, Practiques II... Hens hem presentat tots els nens/es que hi anaven. L’ alcalde, el regidor de d’educació i alguns ajudants del plenari de Catalunya ens han dit el que farem cada dia que hi anem també ens han passat el vídeo i powertpoint de l’any passat. Després el Llorenç (el representant de Maristes) ha agafat una bústia, per desprès al col·legi posar els suggeriments, i presentar-los al plenari. Així, tots els suggeriments dels alumnes de l’escola podran opinar a través dels representants. Redactors: AINA SOLÀ I LLORENÇ CASTAN.


dilluns, 24 de novembre del 2014

TALLER D'ASTRONOMIA D'EN RAMON DRUDIS



El 19 i 20 de novembre ens va visitar l'enginyer i aficionat a l'astronomia Ramon Drudis. Els alumnes de 5è A, B i C vam gaudir d'una divertida i curiosa explicació d'en Ramon.

La primera pregunta va ser:

Què hi ha,  més grans de sorra a les platges de tot el món o estels a l'univers?

Nosaltres li vam dir de manera enraonada com ell ens va demanar:

- Que hi havia més estrelles perquè des de Lleida només en veiem unes quantes però que l'univers és molt gran i n'hi ha milions.
- Constantment neixen i moren estels.
- L'Univers és infinit per tant també hi ha estels infinits.

Ens va explicar que:

L'estrella més propera a la nostra galàxia es diu Alfa del centaure.
Que la llum que veiem està en passat perquè des de que es fa fins que la veiem tarda en arribar. Per exemple la llum del sol tarda 8 minuts en arribar a la Terra.
Per explicar la proporció entre el Sol i la Terra en Ramon va agafar un cap d'agulla que representava la Terra i el va comparar amb una pilota de bàsquet que representava el Sol.A dins del Sol hi cabrien 1.000.000 de terres. 
A Júpiter hi cabrien 1.300 terres.
Júpiter tarda 10 hores en girar sobre el seu eix i al rodar ràpidament els seus pols estan una mica aixafats.
Júpiter en els seus pols podria ser travessat per una nau potent perquè Júpiter es molt gasos en canvi si una nau passes pel mig no el podria travessar perquè hi hauria el seu nucli que és sòlid.
Sempre veiem la mateixa cara de la LLuna perquè gira de manera que mentre la Terra també gira sempre va mostrant la mateixa cara.
La Lluna no té llum natural només reflecteix la del Sol.
A la Lluna sempre hi ha la sensació de nit perquè al no tenir atmosfera la llum no s'expandeix per la superfície.
A la Lluna una nena de 30 kg pesaria 1/6 part o sigui que el seu pes seria de 5 Kg i això passa perquè hi ha menys gravetat que a la Terra.
La Lluna té unes taques que formen les seves valls i planes. En la seva cara es pot veure la forma d'un conill.
La Lluna és plena de cràters perquè no té atmosfera, els meteorits no es desintegren i xoquen contra ella i per això té tants cràters.
Per ensenyar-nos la proporció de distància entre Terra i Lluna va agafar una pilota de bàsquet (Terra) i una de tennis (Lluna) i ens va preguntar la distància on posaríem la Lluna. Finalment els va posar a 7 metres de distància.
Plutó antigament es considerava un planeta clàssic però ara el consideren un planeta nan.
Ara a Mart hi ha màquines que investiguen la seva superfície, es suposa que cap a l'any 2020 es pugui visitar amb astronautes. I potser, més endavant, poder-hi viure.
Va explicar com a partir del gas hidrogen es va crear el Sol i tots els planetes del sistema solar. L'Hidrogen es va concentrar, va fer explosions i va concentrar més gas. Les altres restes d'hidrogen es van ajuntar amb altra matèria, van refredar-se i van agafar forma esfèrica per la força centrífuga...són els planetes. Podem experimentar la força centrífuga mirant una rentadora o també agafant una galleda d'aigua i rodar ràpidament.

Si voleu saber més en Ramon Drudis té un blog d'astronomia amb informació molt interessant. El podeu visitar a: http://www.totastronomia.com/


Article realitzat per: Maria Guiu, Noemi Cots, Roman García, Emma Plana i Ariadna González.



Si seleccioneu la imatge petita de l'inici de l'article podreu accedir a un recull de fotos.


Gràcies Ramon!